TROBADA DE PARES QUE VOLEN SER PARES: PATI GORINA

TROBADA DE PARES QUE VOLEN SER PARES:

10 PAUTES PER A EDUCAR CORRECTAMENT

PARLEM DELS NOSTRES NENS I NENES.

Educar és una de les tasques més difícils a les que ens enfrontem els pares. I, encara que no existeixen fórmules màgiques, sí que hi ha algunes qüestions clau que ens poden ajudar. Mai és aviat per començar a educar-lo. Aquestes són algunes pautes bàsiques per aconseguir que el teu fill creixi feliç.

1.    SITUACIÓ: El nen està jugant amb nosaltres, està content, riu molt, nosaltres encantats. Però mica en mica, s’esvera i comença a saltar a sobre del silló.

Pauta 1: Establir les relacions sobre l’afecte i la fermesa en el tracte. Estimar no significa ni sobre protegir ni sobre exigir.

El tracte afectuós natural entre pares i fils necessita en ocasions, actituds de fermesa per part de l’adult, per a aconseguir les conductes més adequades per part dels nens. Alabar i corregir adequadament són la base fonamental d’una educació i relació equilibrades i la única manera d’aconseguir la nostra autoritat i el seu respecte.

Límits i disciplina, sense amenaces

Cal ensenyar-li a separar els sentiments de l'acció. Les normes han de ser clares i coherents i anar acompanyades d'explicacions lògiques.

 Ha de saber el que passa si no fa el que li demanem. Per exemple, hem de deixar clar que després de jugar ha de recollir les seves joguines. Si no ho fa, ha d’haver una conseqüència.

Càstig (tècnica del temps fora)- minut per any complert.

2.    SITUACIÓ: Mama , “abua”!!!

 Pauta 2: Comunicació. Si vols que et parlin, parla‘ls- hi.

No és que els haguem d’estar corregint tota l’estona, però sí cal oferir el model correcte. Vols aigua? Vine, jo te’n donaré!!!

Dedicar cada dia una bona estona a la conversa i al joc amb els nostre fills és un dels criteris més importants per a conèixer-los millor, crear un ambient on s’estableixin vincles afectius cada cop més forts i aconseguir que se sentin segurs i feliços al nostre costat.

Les paraules, els gestos, les mirades i les expressions que utilitzem ens serveixen perquè ens coneguem millor i expressar tot allò que sentim.

Hem d’intentar comunicar-nos sempre.

Llegir un conte cada dia abans d’anar a dormir, cantar cançons al cotxe, mentre banyem, vestim, mengem podem anar explicant allò que fem...etc.

3.    SITUACIÓ: Responsabilitats segons l’edat.

Pauta 3: Exigències adequades a l’edat del nen. Les responsabilitats creixen alhora que el nen creix.

Seria inútil pensar que un nen petit pot comportar-se com un adult.  Si el nen no és capaç d’entendre el què se li demana que faci, podríem caure en una desobediència contínua i en una sensació de fracàs que, per descomptat, no ajuda.

Cal no subestimar als nens més petits, ja que tot i que només tenen dos o tres anys són capaços de realitzar petites tasques com posar la roba bruta al cistell, recollir les seves joguines, començar a vestir-se sols o no fer molt soroll si seus pares ho demanen.

Segons van creixent cal anar augmentant gradualment no només en nombre, també en dificultat, les responsabilitats dels menors. Des de mantenir en ordre l'habitació,  preparar la seva roba, fer el llit, anar a comprar o parar taula, tot ha de formar part de la rutina diària dels nens.

4.    SITUACIÓ: Divendres 8 del vespre. El nen plora moooolt i no vol sopar ni anar a dormir.

Pauta 4: Posar nom a les emocions

A vegades pensem que només nosaltres ens sentim contrariats i que els nens han d'estar tot el dia feliços. Però també tenen preocupacions.

El seu món emocional és igual o més complex que el nostre, per això convé donar importància a les seves emocions i ser conscients d'elles. Hem d'ajudar al nostre fill a posar nom i cognom al que experimenta i sent.

5.    SITUACIÓ: Anem a comprar el pa abans d’arribar a casa. Al entrar al forn el nen veu un xupa-xupa. La mare li diu que no, gairebé és hora de sopar. El nen plora. El pare es posa nerviós i li dona... Però ara ja no ploris més eh??

Pauta 5: Unitat de criteris d’actuació en la parella. Si un diu NO, l’altre no pot dir SÍ.

Pare i mare han de posar-se d’acord en l’educació dels seus fills. Haurien d’establir quan s’ha de corregir i quan s’ha de premiar l’actitud dels fills. També cal que tinguin clar com s’ha de fer. Sense una unitat de criteris el nen anirà perdut, no sabrà què ha de fer i què no. També pot passar que el nen sàpiga amb qui pot i amb qui no.

6.    SITUACIÓ: Portem als nens cap a l’escola, anem en cotxe, fem tard, el semàfor es posa verd i el del cotxe de davant no arrenca. Què fem?

Pauta 6: Oferir models de conducta adequats. Els nens aprenen el què veuen.

Tot allò que volem que aprenguin han de veure-ho prèviament en nosaltres. No podem demanar que no cridi, cridant; que mengi de tot si mai mengem amb ell, o que no tingui por dels animals si veiem una abella i ens posem a cridar.

Des de molt petits els nens tendeixen a imitar totes les nostres conductes, bones i dolentes.

 Podem aprofitar els costums quotidians -com saludar, comportar-nos en la taula, respectar les normes al conduir- perquè adquireixin hàbits correctes i, a poc a poc, prenguin responsabilitats.

7.    SITUACIÓ:  Pas de triturat al sòlid. El nen vol menjar sol. S’està embrutant tot i el terra també!!!

Pauta 7: Afavorir la seva autonomia. Deixem-lo créixer!!

Ensenyant petits hàbits i habilitats que els permetin ser cada cop més capaços d’actuar de manera autònoma en el menjar, higiene, les conductes, etc...

Deixar experimentar encara que s'equivoqui.

La millor manera perquè els nens explorin el món és permetre'ls que ells mateixos experimentin les coses. I si s'equivoquen, nosaltres hem d'estar allà per tenir cura d'ells física i emocionalment, però amb límits.

La sobreprotecció de vegades ens protegeix als pares de certes pors, però no al nostre fill. Si cada vegada que cau o es dóna un cop, per petit que sigui, correm alarmats a auxiliar-lo, estarem animant-lo a la queixa i acostumant-lo al consol continu. Hem de deixar que corri riscos. Conte papallona

8.    SITUACIÓ: Estàs a la cuina fent el sopar i tens al nen remenant tots els armaris de la cuina!!!

Pauta 8: Donar alternatives i evitar estar sempre dient NO.

Hi ha moments en què és inevitable dir no o obligar al nen a fer alguna cosa, però moltes vegades podem mirar de ser flexibles. Si donem alternatives a allò que el nen no pot fer segurament ens farà cas sense enfadar-se i evitarem una rebequeria.

9.    SITUACIÓ: Dimecres tarda. Estàs a casa fent coses i el teu fill petit mossega al gran.

Pauta 9: No comparar ni desqualificar

Cal eliminar frases com «aprèn del teu germà», «Quan seràs tan responsable com la teva cosina?» O «ets tan rondinaire com aquest nen del parc».

 No convé generalitzar i hem de prescindir d'expressions com «sempre estàs pegant a la teva germana» o «mai fas cas».

 Segur que fa moltes coses bé, encara que últimament s'estigui comportant com un veritable «trasto». Cada nen és únic, no tots actuen al mateix ritme i de la mateixa manera.

 Frases com «tu pots nedar igual de bé que el teu germà, intenta-ho. Ja ho veuràs» transformen el seu malestar en un somriure i l'animen a aconseguir els seus objectius.

És important també no donar l’atenció a l’agressor, sinó a la víctima. Cal ignorar al que ha mossegat i atendre al que ha rebut. Més tard ja parlarem amb ell.

10.  SITUACIÓ:

Pauta 10:  I el desè? El desè consell bé podria ser el primer, el segon, el tercer ...: paciència, paciència i paciència. Un adult autocontrolat és el millor mirall en el qual un nen pot reflexar-se.